Seguiu mirant la segona part de "Què és la música?"
Instruments
L'arc musical és, segons sembla, un dels instruments més antics. Fotografia feta a Nigèria, ca. 1909-1913
Article principal: Instrument musical
Un instrument musical és qualsevol objecte sonor construït, modificat, manipulat o simplement utilitzat amb el propòsit de fer música, de fer sons musicals. A mesura que s'ha ampliat el ventall de sons considerats musicals i el mateix concepte de música, també ha augmentat el nombre i la diversitat d'objectes i artefactes considerats instruments musicals. En aquesta ampliació hi ha jugat un paper important la tecnologia i en concret l'electrònica.
Especialment en les cultures que han viscut més aïllades, cada instrument ha estat, a la vegada, fruit del context en què apareixia i element condicionant de bona part de la música que es podria produir en aquest context. No obstant això, lluny d'entendre això com una limitació, les semblances que s'observen entre timbres instrumentals i vocals en moltes cultures[43] fan pensar que, en general, moltes han desenvolupat els instruments capaços de produir els timbres que aquesta desitjava obtenir gràcies a una imaginació i un geni creador sorprenents.
La pràctica instrumental resta sotmesa a lleis, prohibicions, consuetuds i costums socials en moltes societats. Un dels casos més coneguts són les restriccions que imposen moltes pràctiques religioses ja siguin —per exemple en el mónislàmic[4] o catòlic;[44] l'altra és la que es vincula a qüestions de gènere.[45]
Quan les societats han reflexionat sobre els seus propis instruments i els han classificat, ho han fet utilitzant taxonomiesmolt diverses. El sistema xinès referit als materials[46] (el primer del qual es té notícia) o el que empren els teòrics europeus del segle XVI estan lluny dels que ens resulten útils avui en dia. En la pràctica interpretativa d'una part significativa de música occidental continua essent útil la de corda, vent (dividit en vent fusta i vent metall quan cal) i percussió entenent que aquest darrer grup n'inclou molts que no són realment percudits. Així i tot, la classificació de Hornbostel-Sachs —que es basa en la que ja s'havia utilitzat als primers segles de la nostra era a l'Índia—[47] ha esdevingut acceptada universalment per la seva capacitat de classificar qualsevol instrument que existeixi arreu del Planeta. Aquesta estableix quatre grups d'instruments en base al criteri del material que vibra: idiòfons, membranòfons, cordòfons i aeròfons, als quals posteriorment es va afegir un cinquè grup, el dels electròfons.[48]
Article principal: organologia
L'estudi sistemàtic dels instruments musicals s'anomena organologia i dedica la seva atenció al so dels instruments —amb l'ajut de l'acústica—, la construcció, la pràctica i usos en societat, així com la seva càrrega simbòlica.
Relació amb altres disciplinesModifica
El reactable, un instrument electrònic de grans possibilitats
Tant la música —com a part de la cultura— com el seu estudi tenen intenses relacions amb moltes altres disciplines, ja siguin artístiques, científiques o d'altre índole.
Entre les primeres són especialment intenses les relacions amb les altres arts escèniques, la dansa, el teatre, i el cinema. Ni la dansa es pot entendre sense la música ni és gaire convenient estudiar els fets musicals desvinculant-los del cos i del moviment corporal que els fan possibles. La composició de música per al teatre ha donat lloc a moltes obres demúsica circumstancial, mentre que la relació amb el cinema ha donat lloc a bandes sonores, a música per a videojocs, per a spots publicitaris, etc.
Pel que fa a les relacions amb disciplines científiques, cal parlar de l'acústica com a branca de la física, la psicologia de la música, l'antropologia musical, la tecnologia en l'accepció més àmplia possible del mot, la relació amb la neurobiologia i amb la medicina, relació en la qual destaca, especialment, la musicoteràpia.
En el darrer grup són objecte d'estudi molt especial les relacions entre la música i la religió (o les religions); en un altre ordre de coses, les relacions entre la música i el dret rauen especialment en tot allò referent a l'explotació dels drets: d'autor, de reproducció, d'explotació, etc.
Música i tecnologiaModifica
A la nostra societat la tecnologia ha esdevingut un element cabdal per a l'existència dels fenòmens musicals fins al punt que serien inimaginables en aquests els formats actuals sense aquesta realitat tecnològica. D'ençà de la possibilitat d'enregistrar el so i reproduir-lo posteriorment, la tecnologia musical ha jugat un paper cada vegada més important en la difusió de la música —sobretot d'enregistraments però també de música en directe— en els hàbits de les persones, en les tècniques de composició, en la carrera de canvis en els gèneres i els estils musicals, i en les indústries musicals.
Parlem de la ràdio, la televisió, el cassette, el walkman, l'LP, el CD, el MIDI, el DVD, l'MP3 i altres formats comprimits, el vídeo i el videoclip, l'MTV, el karaoke, els samplers, els seqüenciadors, Internet, youtube, MySpace i altres plataformes semblants, etc. sense oblidar l'amplíssima gamma d'instruments electròfons sense els quals gèneres com el rock i els seus subgèneres, el rap o el Hip Hop no es poden concebre. Tots ells representen elements molt diversos alguns d'ells complementaris, altres successius en els temps, que han tingut papers de primer ordre en el canvis d'hàbits del productors, dels intermediaris i dels receptors de música, fins a arribar a la situació actual; és de suposar que el futur de la música a la nostra societat resti estretament vinculat a la tecnologia.
La música ha jugat, també, un paper de primer ordre en altres terrenys no estrictament –o no només— musicals que també s'han desenvolupat gràcies als avenços tecnològics. Entre aquests destaquen la música per al cinema, per als videojocs, etc.
La musicoteràpiaModifica
Article principal: Musicoteràpia
La musicoteràpia és l'ús de la música com ajuda a en determinats trastorns i disfuncions per afavorir el benestar físic, mental i emocional.[49]
Drets de propietat intel·lectualModifica
A Espanya la durada del dret de propietat intel·lectual és de setanta anys post mortem autori, és a dir, contats des del primerdia de l'any següent (primer de gener) de l'any de la mort de l'autor. Les composicions musicals, amb lletra o sense pertanyen a l'autor, qui les pot cedir per la seva reproducció, distribució, comunicació pública i transformació.[50] La reproducció, comunicació pública i distribució de fonogrames i altres correspon als productors de fonogrames amb una durada del dret de cinquanta anys contats des del primer de gener de l'any següent a la gravació.[50]
La importància de la músicaModifica
No hi ha dubte que la etapa de la infantesa és el moment en què l’esser humà està més receptiu als nous estímuls del món exterior. El nen és una esponja que absorbeix tot allò que es troba al seu voltant, és a dir, és el receptor de tots aquells tipus d’experiències sensorials i coneixements que va processant i que li serviran durant la seva estada adulta en aquest món. Paral·lelament a açò, el nen va desenvolupant les seves capacitats psico – motrius a passos agegantats amb visibles progressos en la seva parla, en el seu caminar i en la seva coordinació en general. Per aquest motiu, aquest és el moment ideal per a donar-li l'oportunitat perquè desenvolupe algunes habilitats particulars, com ara, la música. En aquesta etapa el nen serà capaç de portar a terme l’ensenyament de l’execució d’un instrument musical al mateix temps que fa qualsevol tipus d’activitat psico – motriu. Avançarà tant en aquest camp que li resultarà com un joc divertit i, fins i tot, fàcil. En comparació a un adult, aquest ensenyament li resultarà més fàcil i ràpid.
Per altra banda, el nen té altres avantatges respecte a l’adult al no tenir cap obligació, doncs disposa d’un major temps per a estudiar que farà que li dedique més temps. Aquest procediment farà que a la llarga obtinga millors resultats.
Conforme va passant el temps, els adults deuen inculcar als nens la facultat d’aprofitar al màxim l’estudi del seu instrument doncs a mesura que es van fent grans, les obligacions són majors i els factors de distracció augmenten. Cal guanyar-li temps al temps.
Un dels aspectes més importants de la música i de l’ensenyament de l’execució d’un instrument, és que podrà servir al xiquet com a refuig davant de qualsevol problema que la vida li plantege.
A més, l’ensenyament musical incideix directa i positivament en el desenvolupament intel·lectual del nen. Amb el pas del temps, van quedant establerts els beneficis de l’oïda i de la parla (comprensió en el procés de comunicació). No resta dir que els beneficis que comporta sensorials i psicomotrius també són visibles en edats primerenques. Un altre gran benefici que aporta la música és la millora de la seva capacitat d’expressió i, per tant, el desenvolupament de la seva personalitat. Com a docents, a l’aula de música podem proposar activitats en les quals els xiquets hagen de dibuixar o expressar amb el cos allò que una determinada peça els transmet. D’aquesta forma podrem conèixer el món personal del xiquet, que ens mostrarà el seu nivell de desenvolupament i de desitjos, el que ens donarà pistes per enfocar millor la seva educació basant-se en les seves aptituds naturals.
Per últim, la música té el potencial d’apropar a les persones que la comparteixen. És en aquest sentit quan el nen és capaç d’expressar-se cantant, inclús inventant lletres per a les melodies i compartir-les amb la resta de companys o familiars, aconseguint una major empatia amb ells. Serà aleshores quan tracte de millorar la seva vocalització perquè serà un repte per a ell entonar la seva veu amb les notes musicals. Podrà dur a terme un auto – aprenentatge, doncs mitjançant l’execució de l’instrument podrà saber quina és l’entonació correcta que tractarà de buscar amb la seva veu mitjançant algunes cançons que haurà memoritzat. En suma, els beneficis que la música aporta als nens són inqüestionables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada